Marxant de Pyngiao (Catalan Version)

For my beloved Catalan friends that are complaining that sometimes they don't get all what I am writing.

5 d'Agost

Al mati hem anat a esmorzar al bar america...

He arribat a Taiyuan. Es una ciutat molt lletja, molt. No obstant estic content d'haver vingut per que m'ensenya una altra cara de la Xina. Em sembla que esta es una bona mostra dek que es de debo la Xina. Aqui no hi ha turistes. En 7 hores no n'he vist ni un, cap europeu, cap. Soc, ara mes que mai una rara abbis. En arribar he vist un munt de gent assentats all carrer, no feien pinta de treballadors de la contrucció com es veu cada dos per tres a Beijing, aqui simplement estaven assentats o estirats al carrer. Brutejaven, mal vestits, deixats....

Alguns jugaven a jocs de taula...



He sortit a fer un volt, m'he comprat un parell de jerseis de cara a la conferencia. He anat a sopar a un buffet lliure, ja estava fart de tant menjar xines...

He voltat per trobar incens ja que el water fa una mica de pudor. L'he trobat i per sorpresa meva es diu Xian... Com la ciutat...
En tornar al hotel he vist un grup d'unes 20 persones dormint al carrer just al costat d'on estic jo, tots junts, tapats.

Xina evoluciona molt molt ràpid... avança el país? no ho sé pas. Suposant que avanci. El que veig és que alguns en un intent desesperat de tenir els mateixos luxes que altres ciutadans arriben a la ciutat sense res, no troben feina... o simplement no poden assumir les despeses que tenen i es queden enrera..